Normativa DO i IGP

Espanya es caracteritza per ser un país amb gran diversitat cultural i històrica, cosa que reflecteix el reconeixement d’un gran nombre d’aliments amb característiques pròpies de qualitat degudes a l’àmbit geogràfic en què han tingut origen, fonamentalment, en forma de Denominacions d’Origen Protegides (DOP) i Indicacions Geogràfiques Protegides (IGP).

Les DOP i IGP poden ser considerades com un element que afavoreix la diferenciació de la producció contribuint a l’increment de la competitivitat de les indústries agroalimentàries, fonamentalment a través de la valorització d’aquests productes per part del consumidor, i alhora és un instrument vertebrador en el desenvolupament i sostenibilitat dels teixits rurals i erigint-se com un senyal de promoció de la imatge dels productes espanyols a l’exterior.

El primer marc jurídic de protecció de les Denominacions d’Origen espanyoles data de 1932, moment en què el nostre país es va dotar del primer marc legal en la matèria, Estatut del Vi, per Decret de 8 de setembre, posteriorment elevat a Llei per la de 26 de maig de 1933 i que tenia per objecte únicament el vi. Amb posterioritat, el marc nacional es va modificar a través de la Llei 25/1970, del 2 de desembre, d’Estatut de la Vinya, del Vi i dels Alcohols, i que va estendre el model a la resta d’aliments. Finalment, la Llei 24/2003, de 10 de juliol, de la Vinya i el Vi, va suposar la darrera legislació nacional específica per al vi. De la mateixa manera, cal esmentar la sentència del Tribunal Constitucional (STC 112/1995) en què, per fer una distribució clara de competències entre les comunitats autònomes i l’Estat en aquesta matèria, estableix que  « L’Estat pot, sens dubte, dictar normes vàlides –amb caràcter bàsic o ple segons correspongui– allà on les comunitats autònomes no tinguin la competència exclusiva. I igualment pot ordenar les denominacions d’origen que abastin el territori de diverses comunitats autònomes, una actuació que lògicament només poden efectuar els òrgans generals de l’Estat » .

Però l’evolució normativa en la matèria no ha estat exclusiva d’Espanya, de manera que la Unió Europea s’ha dotat des de la dècada de 1990, de manera progressiva i en constant evolució, d’un marc legal que cobreix el reconeixement, protecció i control de les DOP i IGP des d’un enfocament harmonitzat i amb elements comuns per a tots els estats membres. Aquest enfocament de la normativa europea, on el paper de la Comissió Europea ha passat a ser clau i protagonista, ha superat el plantejament establert a la normativa nacional.

En concret, després de l’examen dut a terme per la Unió Europea en els esquemes voluntaris reglamentats, les Directrius sobre millors pràctiques aplicables als règims voluntaris de certificació de productes agrícoles i alimentaris i, sobretot, el Reglament (UE) núm. 1151 /2012 del Parlament Europeu i del Consell, de 21 de novembre de 2012, sobre règims de qualitat dels productes agrícoles i alimentaris, han vingut a establir el marc jurídic en què s’han d’enquadrar tant els nous tipus d’etiquetatge voluntari com els drets tradicionals de la propietat intel·lectual que vinculen la qualitat a l’origen geogràfic dels productes a través de les figures de les DOP i les IGP, donant estabilitat a nivell europeu, mitjançant els preceptes principalment del títol II de l’esmentat Reglament (UE), a aquestes figures avui protegides també a nivell global per les normes de l’Organització Mundial de Comerç i, en particular, per l’Acord sobre els Aspectes dels Drets de Propietat Intel·lectual relacionats amb el Comerç (ADPIC) aprovat a la Conferència de Marràqueix, el 15 d’abril de 1994, que va posar fi a la Ronda Uruguai i va crear la pròpia Organització Mundial de Comerç.

Per tot això, atesa la intensitat creixent en la regulació del contingut d’aquests drets de propietat intel·lectual, especialment per la Unió Europea, la disposició addicional cinquena consagra la indiscutible prevalença del dit dret de la Unió Europea quan regula actualment o ho faci en el futur aspectes, siguin quins siguin, d’aquests drets de propietat intel·lectual sense deixar àmbits o marges d’apreciació als Estats membres.

En la defensa del model comú és necessària la implicació dels operadors, particularment, a través d’entitats encarregades de la gestió de les DOP i IGP, les quals han de comptar amb personalitat jurídica pròpia independent de l’Administració, encara que amb una relació directa de col·laboració. En aquest sentit, la col·laboració adequada i necessària en la gestió de la figura de protecció pot arribar a l’atribució de funcions públiques a les entitats de gestió, per la qual cosa es preveu en el text la creació de corporacions de dret públic. De fet, en la mateixa norma es creen nou corporacions de dret públic per a d’altres Consells Reguladors que en el moment d’adopció d’aquesta llei ostenten la consideració d’òrgans desconcentrats de l’Administració i que han sol·licitat expressament accedir a aquesta fórmula legal.

II

Així mateix, per garantir el bon funcionament del sistema no n’hi ha prou amb el reconeixement, la gestió i la defensa de la figura de protecció, també s’ha de vetllar per l’adequada i veraç informació al consumidor, així com pel respecte a la competència lleial entre operadors. Reflex daquesta necessitat és la inclusió dels controls específics sobre DOP i IGP en el marc regulador comunitari general de controls oficials de pinsos i aliments.

Els nous preceptes establerts per normativa europea en matèria de control oficial i per l’específica per a les DOP i IGP, units als múltiples canvis que ha experimentat el sector agroalimentari, motiven la necessitat establir un nou i únic marc normatiu nacional. Per tant, l’objecte d’aquesta llei és l’establiment d’un nou règim jurídic, complementari a la regulació europea, aplicable a les DOP i IGP, l’àmbit territorial dels quals s’estengui a més d’una comunitat autònoma i delimiti clarament les funcions de les entitats de gestió i l’exercici del control oficial per part de l’autoritat competent.

En aquesta regulació, és essencial la part relativa al control del compliment dels requisits establerts amb caràcter obligatori per a la comercialització dels productes emparats, ja que constitueix un element indispensable per garantir la seguretat jurídica dels diferents operadors, i per no defraudar les expectatives de els consumidors.

A aquests efectes, la llei regula i desenvolupa les competències que l’ordenament jurídic atribueix dins de l’Administració General de l’Estat al Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient en relació amb els productes agraris i alimentaris emparats per una DOP o IGP, en particular les relatives als controls oficials, sens perjudici de les competències que puguin tenir altres departaments ministerials.

L’Agència d’Informació i Control Alimentaris, organisme autònom del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, realitzarà funcions de control oficial abans de la comercialització de les DOP i IGP l’àmbit territorial de les quals s’estengui a més d’una comunitat autònoma. Per assignar-li aquestes noves funcions cal modificar la Llei 12/2013, de 2 d’agost, de mesures per millorar el funcionament de la cadena alimentària, per la qual es crea l’Agència d’Informació i Control Alimentaris per tal de dotar-la de noves finalitats i crear una taxa que s’exigirà per la prestació de les funcions d’inspecció i control i per a això habilita la normativa europea.

Així mateix, es recull en aquesta llei d’acord amb les previsions de la normativa europea, la possibilitat de delegar tasques específiques relacionades amb els controls oficials en organismes de control que actuïn com a organismes de certificació de producte, sempre que compleixin uns determinats requisits, relatius , fonamentalment, a la seva competència tècnica, objectivitat i autorització expressa per part de l’autoritat competent.

D’altra banda, respecte a la inspecció i el règim sancionador, han estat revisats tenint en compte la jurisprudència resultant de l’aplicació de la Llei 24/2003, de 10 de juliol, de la Vinya i el Vi. En aquest sentit, cal destacar que a l’apartat de prescripció i caducitat, si bé es recull el principi de caducitat de l’acció establert a l’article 18.2 del Reial decret 1945/1983, de 22 de juny, ampliant el termini, s’especifica que no serà daplicació en el cas de procediments sancionadors caducats que hagin de ser reiniciats. D’aquesta manera es respecten els efectes de la caducitat i la prescripció establerts al nostre ordenament jurídic (Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú).

III

La llei consta dun total de sis capítols.

El capítol I, sobre disposicions generals, estableix l’objecte i l’àmbit d’aplicació de la llei, així com els seus fins i les definicions bàsiques necessàries per aplicar-la.

Mitjançant el capítol II sobre cooperació entre les administracions públiques, es pretén potenciar els instruments de cooperació entre les administracions públiques, a partir de les experiències desenvolupades en els darrers anys. Sota el principi de la voluntarietat, es tracta de facilitar el desenvolupament conjunt d’actuacions, amb la finalitat d’aconseguir una utilització més eficient dels recursos de què disposa el sistema de control de les DOP i IGP, cosa que sens dubte redundarà en millores per a el conjunt del sector sense necessitat aportar recursos addicionals.

En particular, aquest capítol aborda els diferents supòsits en què es fa explícita la relació Administració General de l’Estat-comunitats autònomes. Es parteix del respecte a l’àmbit propi de cada Administració i s’arbitren fórmules de relació, com ara l’informe previ de l’Administració que es pugui veure afectada per decisions o actuacions d’una altra Administració, els convenis de col·laboració i la constitució, si escau, de consorcis per a la gestió d’interessos comuns, singularment a l’àmbit del control oficial de DOP i IGP i dels procediments sancionadors per infraccions tipificades en aquesta llei.

La col·laboració s’estén a aspectes de l’actuació pública especialment sensibles, com ara els corresponents a l’exercici de la funció inspectora.

Com a exponent dels impulsos de col·laboració que presideixen la llei, aquesta ha previst que es puguin crear per acord de la Conferència Sectorial dAgricultura i Desenvolupament Rural, les comissions i grups que resultin necessaris per a la cooperació en làmbit de la DOP i IGP.

El capítol III defineix el sistema de protecció de DOP i IGP dàmbit estatal. Es defineixen els principis generals del sistema i s’hi identifiquen els productes afectats d’acord amb la normativa europea aplicable. Així mateix, es regula el contingut i l’abast de la protecció atorgada als noms protegits per estar associats a una DOP i IGP, assenyalant que la protecció s’estén des de la producció a totes les fases de la comercialització, presentació, publicitat, etiquetatge i altres documents comercials dels productes afectats.

El capítol IV regula les entitats de gestió, anomenades Consells Reguladors, de DOP i IGP l’àmbit territorial dels quals s’estengui a més d’una comunitat autònoma, que hauran de tenir personalitat jurídica pròpia i comptar amb un òrgan de govern, on estiguin representats de manera paritària tots els interessos econòmics que participen en lobtenció del producte i ser autoritzades pel Ministeri dAgricultura, Alimentació i Medi Ambient. Està prevista a la llei la possibilitat que es constitueixin com a corporacions de dret públic a les quals es pugui atribuir l’exercici de determinades funcions públiques.

El capítol V regula aspectes generals del sistema de control de les DOP i IGP, que proporciona garanties per als operadors econòmics i consumidors. Així s’estableix de manera explícita que correspondrà al Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient la verificació del compliment del plec de condicions abans de la comercialització de DOP i IGP, l’àmbit territorial dels quals s’estengui a més d’una comunitat autònoma. Igualment, en compliment de la normativa europea, es preveu la facultat de delegar determinades tasques de control en organismes de control que actuïn com a organismes de certificació de producte.

Finalment, el capítol VI regula la inspecció i el règim sancionador aplicable en l’àmbit de les competències de l’Estat en matèria de control de les DOP i IGP, i tipifica les infraccions que queden classificades com a lleus, greus i molt greus, i fixa la quantia de les sancions aplicables a cada cas. S’assenyalen, igualment, els titulars de la competència per incoar, tramitar i resoldre els procediments sancionadors, així com les mesures cautelars que, si escau, es puguin adoptar.

IV

D’altra banda, la llei, si bé deroga el títol II –Sistema de protecció de l’origen i la qualitat dels vins– de la Llei 24/2003, del 10 de juliol, de la Vinya i del Vi, així com altres disposicions del mateix text legal relacionades amb la matèria esmentada, ja que bona part del seu contingut cal considerar incompatible amb el Reglament (UE) núm. 1308/2013 del Parlament Europeu i del Consell, de 17 de desembre de 2013, pel qual es crea l’organització comuna de mercats agrícoles i pel qual es deroguen els Reglaments (CEE) 922/72, (CEE) núm. 234/79, (CE) núm. 1037/2001 i (CE) núm. 1234/2007 , en les disposicions addicionals segona, tercera i quarta es mantenen amb rang de llei, i amb caràcter bàsic, les indicacions relatives a les característiques dels vins i la regulació dels termes tradicionals dels vins, de forma coherent amb el que disposen les normes de la Unió Europea sobre aquestes matèries, continguda a la normativa indicada i al R(CE) núm. 607/2009 de la Comissió, de 14 de juliol, pel qual s’estableixen determinades disposicions d’aplicació del Reglament (CE) 479/2008 del Consell, pel que fa a les denominacions d’origen i indicacions geogràfiques protegides, als termes tradicionals, a l’etiquetatge ia la presentació de determinats productes vitivinícoles.

EN

Aquest text ha estat sotmès al procediment previst a la Directiva 98/34/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 22 de juny, per la qual s’estableix un procediment d’informació en matèria de les normes i reglamentacions tècniques, i al Reial Decret 1337/1999, de 31 de juliol, pel qual es regula la tramesa d’informació en matèria de normes i reglamentacions tècniques i reglaments relatius als serveis de la societat de la informació, que incorpora aquesta Directiva a l’ordenament jurídic espanyol.

CAPÍTOL I

Disposicions generals

1]

Article 1. Objecte i àmbit daplicació.

Aquesta llei té per objecte l’establiment del règim jurídic, complementari a l’establert pel Dret de la Unió Europea, que es recull en la disposició addicional cinquena, aplicable a les Denominacions d’Origen Protegides, en endavant DOP, i Indicacions Geogràfiques Protegides, en el successiu IGP; que preveu l’article 10 d’aquesta llei l’àmbit territorial de la qual s’estengui a més d’una comunitat autònoma, d’ara endavant d’àmbit territorial supraautonòmic, amb una atenció especial al control oficial abans de la comercialització.

Article 2. Fins.

Són fins de la llei els següents:

a) Regular la titularitat, l’ús, la gestió i la protecció de les DOP i IGP vinculades a un origen l’àmbit territorial del qual s’estén a més d’una comunitat autònoma, amb independència del tipus de producte emparat, així com el règim jurídic aplicable a control.

b) Garantir la protecció de les DOP i IGP com a drets de propietat intel·lectual pels mitjans previstos en aquesta llei i, si escau, pels previstos pel Dret de la Unió Europea que es recull a la disposició addicional cinquena ia l’Acord sobre els Aspectes dels Drets de Propietat Intel·lectual relacionats amb el Comerç (ADPIC).

c) Protegir els drets dels productors i dels consumidors, garantint el compliment del principi general de veracitat i justificació de la informació que figuri a l’etiquetatge dels productes emparats per una DOP o IGP l’àmbit territorial dels quals s’estén a més d’una comunitat autònoma.

d) Afavorir la cooperació entre les administracions públiques competents.

Article 3. Definicions.

Als efectes d’aquesta llei, s’estableixen les definicions següents:

a) Plec de condicions: Document normatiu que estableix els requisits que ha de complir un producte procedent d’una DOP o IGP, també anomenat «expedient tècnic» per a les indicacions geogràfiques de begudes espirituoses.

b) Operador: La persona física o jurídica responsable d’assegurar que els seus productes compleixen els criteris establerts al plec de condicions abans de la comercialització del producte, així com amb la resta dels preceptes d’aquesta llei.

CAPÍTOL II

Cooperació entre administracions públiques

Article 4. Principis dactuació.

1. En les seves relacions amb les comunitats autònomes, l’Administració General de l’Estat i els organismes públics vinculats o que en depenen ajustaran les seves actuacions al que preveuen els articles 3 i 4 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim. Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.

2. En qualsevol supòsit en què les decisions o les actuacions de l’Administració actuant puguin afectar les competències d’altres administracions, aquella ha de demanar informe d’aquestes últimes abans de resoldre.

Article 5. Supòsits que afectin diverses autoritats competents.

Quan estiguin afectats els territoris de diverses comunitats autònomes i hagin d’actuar aquestes i l’Administració General de l’Estat, les administracions afectades poden establir aquells mecanismes de col·laboració i coordinació que considerin pertinents per a l’exercici adequat de les competències respectives, els quals poden preveure la designació de un únic òrgan per a la tramitació dels procediments administratius corresponents.

Article 6. Convenis de col·laboració.

Les administracions públiques competents poden subscriure convenis de col·laboració i establir per a la seva gestió una organització comuna personificada de la manera que preveu l’apartat 5 de l’article 6 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del Procediment Administratiu Comú.

L’organització comuna assumirà les funcions que expressament determini el conveni de col·laboració i podrà rebre de les administracions competents la comanda de les atribucions que siguin necessàries per al millor compliment de les tasques pròpies de les administracions esmentades, singularment en l’àmbit del control oficial de les DOP. i IGP i els procediments sancionadors per infraccions tipificades en aquesta llei.

Article 7. Col·laboració en l’exercici de la funció inspectora.

Les administracions públiques i els organismes públics vinculats o dependents d’aquesta subministraran, quan siguin requerits per fer-ho i d’acord amb la normativa aplicable en cada cas, la informació que se’ls sol·liciti pels serveis d’inspecció corresponents, i prestaran la col·laboració necessària.

En matèria d’inspecció i control, les administracions públiques competents poden sol·licitar el suport necessari de qualsevol altra autoritat, així com de les forces i els cossos de seguretat estatals, autonòmics o locals.

Article 8. Òrgans de cooperació en matèria de Denominacions d’Origen Protegides i Indicacions Geogràfiques Protegides.

De conformitat amb allò establert a l’article 5 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, per Acord de la Conferència Sectorial d’Agricultura i Desenvolupament Rural es podran crear aquelles comissions i grups que siguin necessaris per a la cooperació en l’àmbit de les DOP i IGP.

CAPÍTOL III

La protecció de les Denominacions d’Origen Protegides i Indicacions Geogràfiques Protegides

Article 9. Objectius generals.

Són objectius generals de les DOP i IGP, sense perjudici del que regula la normativa europea, els següents:

a) Protegir els drets dels productors i dels consumidors, garantint el compliment del principi general de veracitat i justificació de la informació que figuri a l’etiquetatge dels productes agraris i alimentaris emparats per una DOP o IGP.

b) Garantir l’especificitat del producte agrari o alimentari emparat per una DOP o IGP i la seva protecció, mantenint-ne la diversitat i la reputació comercial.

c) Proporcionar als operadors un instrument per a la diferenciació dels seus productes, com a element addicional per contribuir a enfortir la competència lleial i efectiva del sector.

Article 10. Denominacions d’origen protegides i indicacions geogràfiques protegides.

Es consideren als efectes de la present llei les següents DOP i IGP que estableix la normativa de la Unió Europea:

a) Les Denominacions d’Origen Protegides i Indicacions Geogràfiques Protegides dels productes vitivinícoles.

b) Les Indicacions Geogràfiques de begudes espirituoses.

c) Les Indicacions Geogràfiques de vins aromatitzats, de begudes aromatitzades a base de vi i de còctels aromatitzats de productes vitivinícoles.

d) Les Denominacions d’Origen Protegides i les Indicacions Geogràfiques Protegides d’altres productes d’origen agrari o alimentari.

Article 11. Denominacions d’origen i indicacions geogràfiques transfrontereres.

1. En el cas de les DOP o IGP l’àmbit territorial de les quals afecta el territori nacional i, a més, un altre o altres estats membres de la Unió Europea, la relació amb l’autoritat competent de l’altre o altres estats membres correspon a l’Administració general del Estat a través de la llera corresponent.

2. S’articularan els procediments de col·laboració adequats per part de l’Administració General de l’Estat i les comunitats autònomes afectades per una indicació geogràfica transfronterera.

3. Per a l’adopció de les decisions corresponents, l’Administració General de l’Estat ha de consultar les comunitats autònomes afectades.

Article 12. Titularitat, ús i gestió dels noms protegits per una DOP o IGP dàmbit territorial supraautonòmic.

1. Els noms protegits perquè estan associats amb una DOP o IGP supraautonòmica són béns de domini públic estatal que no poden ser objecte d’apropiació individual, venda, alienació o gravamen.

2. No es pot negar l’ús dels noms protegits a qualsevol persona física o jurídica que compleixi els requisits establerts per a cada DOP o IGP, excepte per sanció de pèrdua temporal de l’ús del nom protegit o per qualsevol altra causa establerta legalment.

Article 13. Protecció.

De conformitat amb la protecció oferta per la normativa de la Unió Europea:

1. Els noms protegits perquè estan associats a una DOP o IGP no es poden utilitzar per designar altres productes comparables no emparats.

2. La protecció s’estendrà des de la producció a totes les fases de comercialització, a la presentació, a la publicitat, a l’etiquetatge i als documents comercials dels productes afectats. La protecció s’aplica contra qualsevol ús indegut, imitació o evocació i implica la prohibició de fer servir qualsevol indicació falsa o fal·laç quant a la procedència, l’origen geogràfic, la naturalesa o les característiques essencials dels productes a l’envàs oa l’embalatge, a la publicitat o als documents relatius a ells.

3. Els noms que siguin objecte d’una DOP o IGP no poden ser emprats en la designació, la presentació o la publicitat de productes de similar espècie o serveis, als quals no els hagi estat assignat el nom i que no compleixin els requisits d’aquest tipus de protecció o designació, encara que aquests noms vagin traduïts a altres llengües o precedits d’expressions com ara «tipus», «estil», «imitació» o altres de similars, ni encara que s’indiqui el veritable origen geogràfic del producte. Tampoc no es poden fer servir expressions del tipus «produït en…», «amb fabricació en…» o altres anàlogues.

4. Els noms objecte d’una DOP o IGP no es poden utilitzar com a noms de domini d’internet quan el titular no tingui drets o interessos legítims sobre el nom i l’utilitzi per a la promoció o la comercialització de productes comparables no emparats per elles. A aquest efecte, els noms objecte d’una DOP o IGP estan protegits davant del seu ús en noms de domini d’internet que consisteixin, continguin o evoquin aquestes DOP o IGP.

5. No es poden registrar com a marques, noms comercials o raons socials els signes que reprodueixin, imitin o evoquin una denominació protegida com a DOP o IGP, sempre que s’apliquin als mateixos productes oa productes similars, comparables o que es puguin considerar ingredients o que puguin aprofitar-se de la reputació daquelles.

6. Els operadors agraris i alimentaris han d’introduir a les etiquetes i presentació dels productes acollits a una DOP o IGP elements suficients per diferenciar de manera senzilla i clara la seva designació o tipus de protecció i el seu origen geogràfic o procedència, i per evitar, en tot cas, la confusió als consumidors.

7. No es pot exigir als operadors d’una determinada DOP o IGP l’ús de marques en exclusiva per als productes d’aquesta DOP o IGP. En qualsevol cas, la designació i la presentació dels productes de l’operador esmentat ha de contenir elements identificatius suficients per evitar que s’indueixi a error o confusió al consumidor.

8. A sol·licitud justificada del grup de productors previst a l’apartat 1 de l’article 14, es podrà regular, als corresponents plecs de condicions, la protecció dels noms geogràfics de les subzones i municipis, notablement vinculats a les DOP i IGP, utilitzats per a la comercialització del producte agrari o alimentari emparat per aquestes figures, sempre que no s’oposi al que estableix la normativa general sobre informació alimentària.

Article 14. Reconeixement de Denominacions d’Origen Protegides i Indicacions Geogràfiques Protegides d’àmbit territorial supraautonòmic.

1. Tot grup de productors d’un producte determinat o un productor pot sol·licitar el reconeixement d’una DOP o IGP, en la forma i les condicions previstes a la normativa de la Unió Europea.

2. El procediment a la fase nacional, establert per normativa de la Unió Europea, correspondrà al Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, en el cas d’una DOP o IGP l’àmbit territorial dels quals s’estengui a més d’una comunitat autònoma. Aquest procediment nacional serà desenvolupat reglamentàriament.

CAPÍTOL IV

Entitats de gestió

Article 15. Composició.

La gestió d’una o diverses DOP o IGP podrà ser realitzada per una entitat de gestió anomenada Consell Regulador, en què estaran representats els operadors inscrits als registres de la DOP o IGP corresponent i que haurà de disposar de la prèvia autorització del Ministeri d’Agricultura , Alimentació i Medi Ambient en els termes previstos reglamentàriament. Aquesta entitat de gestió ha de complir, almenys, les condicions següents:

a) Tenir personalitat jurídica pròpia.

b) Comptar amb un òrgan de govern, on estiguin representats de manera paritària tots els interessos econòmics i sectorials que participen de manera significativa a l’obtenció del producte protegit.

c) Comptar amb els mitjans necessaris per poder desenvolupar-ne les funcions.

El termini per resoldre per part de l’òrgan competent del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient que es determini per reglament sobre la sol·licitud d’autorització serà de sis mesos a comptar de la presentació de la sol·licitud. El transcurs del termini esmentat sense haver-se notificat resolució expressa permetrà a linteressat entendre desestimada la seva sol·licitud.

Article 16. Funcions.

Seran funcions de les entitats de gestió, amb caràcter indicatiu i no exhaustiu, les següents:

a) La promoció i la defensa del producte protegit, així com procurar una exhaustiva protecció del nom emparat per la DOP o IGP, registrant amb aquesta finalitat les marques corresponents, noms de dominis d’internet i altres drets de propietat industrial que puguin complementar la protecció prevista per la legislació en aquesta matèria.

Exercir les accions judicials o extrajudicials al seu abast per defensar el nom protegit per la DOP o IGP davant de la seva utilització il·legítima que constitueixin actes de competència deslleial o altres usos indeguts.

b) Proposar les modificacions del plec de condicions al Ministeri dAgricultura, Alimentació i Medi Ambient.

c) Portar els registres de caràcter intern exigits per les normes tècniques de cada entitat, així com col·laborar amb el Ministeri dAgricultura, Alimentació i Medi Ambient en el manteniment dels registres oficials relacionats amb la DOP o IGP.

d) Col·laborar amb el Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient i òrgans competents de les comunitats autònomes, en particular, en les actuacions de control oficial.

e) Amb independència de les denúncies que es puguin presentar davant d’altres autoritats administratives o òrgans judicials, denunciar davant el Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient pràctiques no conformes al que estableix el plec de condicions i la normativa legal vigent relacionada amb el àmbit daplicació daquesta llei, amb independència de les denúncies que es puguin presentar davant altres autoritats administratives o òrgans judicials.

f) Qualificar cada anyada o collita en el cas de les DOP o IGP de vins.

g) Aplicar uns estatuts que obliguin els seus membres, entre d’altres, al següent:

1r A aplicar les normes adoptades per l’entitat de gestió en matèria de: notificació de la producció, comercialització i protecció del medi ambient;

2n A facilitar la informació sol·licitada per l’entitat de gestió amb fins estadístiques i seguiment de la producció i comercialització;

3r A sotmetre’s al règim de control intern que, si s’escau, s’estableixi estatutàriament;

4t A respondre dels incompliments de les obligacions previstes als estatuts, així com facilitar la supervisió del seu compliment; i

5è A remetre les declaracions o informes a què estiguin obligats.

Les funcions anteriors s’han de fer d’acord amb la normativa nacional i europea, i en cap cas no s’han de facilitar o donar lloc a conductes contràries a la competència incompatibles amb els articles 101 i 102 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea.

Article 17. Règim jurídic.

Les entitats de gestió poden adoptar la forma de corporació de dret públic amb plena capacitat per al compliment dels seus fins. A aquests efectes:

a) S’han de relacionar amb l’Administració General de l’Estat als efectes d’aquesta llei a través del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient.

b) Adquiriran personalitat jurídica des que es constitueixin els seus òrgans de govern.

c) Es regiran pel dret privat. Això no obstant, les seves actuacions s’han d’ajustar al que disposa aquesta llei, els reglaments que la desenvolupin, la normativa europea que sigui aplicable, els seus estatuts i, en l’exercici de potestats o funcions públiques, el dret administratiu.

d) Estaran integrades pels operadors inscrits als registres oficials de la DOP o IGP corresponent.

e) Elaboraran i aprovaran uns estatuts que hauran de ser sotmesos, per a la seva aprovació administrativa, al Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient i que hauran d’incloure, almenys, els seus fins i funcions, organització, drets i obligacions dels operadors que els integrin , règim econòmic i financer, control intern, d’existir, i règim disciplinari. El Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient amb caràcter previ a denegar els estatuts els sotmetrà al dictamen del Consell d’Estat.

f) L’estructura i el funcionament han de ser democràtics. A aquests efectes es poden entendre els sistemes de representació basats en el vot ponderat.

g) Realitzaran qualsevol altra funció que, amb independència de les establertes per aquesta llei, els atribueixi l’ordenament jurídic, els seus estatuts o resultin del plec de condicions de la DOP o IGP que siguin compatibles amb la seva naturalesa i amb la normativa vigent.

h) A més de les funcions previstes a l’article 16, podran realitzar les següents que hauran de realitzar d’acord amb la normativa nacional i europea, i en cap cas no s’hauran de facilitar o donar lloc a conductes contràries a la competència incompatibles amb els articles 101 i 102 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea:

1r Portar els registres oficials exigits per les normes aplicables, inclosos els registres d’operadors.

2n Adoptar, en els termes previstos a la Política Agrícola Comuna i en el marc del plec de condicions aplicable a cada DOP o IGP, per a cada campanya, segons criteris de defensa i millora de la qualitat, els límits màxims de producció i de transformació o lautorització de qualsevol aspecte de conjuntura anual que pugui influir en aquests processos. Aquestes decisions s’han de fer públiques de manera que se’n garanteixi la possibilitat d’accés a tots els interessats i s’han de comunicar al Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient qui, quan sigui procedent, ha de comunicar a la Comissió les mesures adoptades.

3r Emetre certificats de producte o operador acollit a la DOP o IGP a requeriment de l’interessat que ho sol·licite.

4t Establir els requisits mínims que han de complir les etiquetes comercials, que s’han de comunicar al Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient i s’han de fer públics de manera que se’n garanteixi la possibilitat d’accés a tots els interessats.

5è Establir els requisits i gestionar contraetiquetes, precintes i altres marxem de garantia.

6è Realitzar totes aquelles funcions que els siguin expressament assignades pel Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient relacionades amb les DOP i IGP, exclòs el control oficial, llevat de les condicions previstes a l’article 23, en relació amb els interessos tutelats per la figura de protecció.

Les resolucions que s’adoptin respecte de l’exercici d’aquestes funcions poden ser objecte d’impugnació en via administrativa davant del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient.

Article 18. Finançament.

Les entitats de gestió poden exigir contribucions econòmiques als operadors per finançar el cost derivat de les normes d’organització i funcionament.

Article 19. Obligacions dinformació i control.

Les entitats de gestió han de facilitar al Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient la informació que s’estableixi per reglament, i se’n han de sotmetre al control.

Article 20. Àmbit geogràfic.

Quan l’àmbit geogràfic d’una organització interprofessional agroalimentària coincideixi amb la zona de producció i elaboració d’una DOP o IGP, i aquesta organització interprofessional estigui regulada a l’empara del que disposa la Llei 38/1994, de 30 de desembre, d’organitzacions interprofessionals agroalimentàries, i estigui, a més, reconeguda per al mateix producte que el de la DOP o IGP, i amb el mateix requisit de paritat entre els diferents subsectors, es pot establir, a sol·licitud d’aquesta organització interprofessional, que la representació a l’òrgan de govern de l’entitat de gestió, i la seva composició, sigui l’establerta a la Junta Directiva de l’Organització Interprofessional.

CAPÍTOL V

El control de les Denominacions d’Origen Protegides i Indicacions Geogràfiques Protegides

Article 21. Autocontrol.

1. Els operadors, en totes i cadascuna de les etapes de producció i elaboració, han d’establir un sistema documentat d’autocontrol de les operacions del procés productiu que es realitzin sota la seva responsabilitat, a fi de complir el que estableix la legislació específica corresponent i assegurar el compliment del plec de condicions dels productes així com qualsevol altra disposició que li sigui aplicable.

2. Els operadors han de conservar la documentació referida a l’autocontrol durant un període mínim de cinc anys, i s’han d’ampliar en funció de la vida útil del producte.

3. Les entitats de gestió poden establir, en el marc del control intern, sistemes de consultoria i assessorament orientats a facilitar als operadors el compliment del plec de condicions dun producte.

Article 22. El control oficial.

1. El control oficial de les DOP i IGP abans de la comercialització consisteix a verificar el compliment del plec de condicions d’un producte. Afectarà totes les etapes i activitats que s’hi recullin, inclòs, si escau, la producció, la manipulació, la classificació, l’elaboració, la transformació, la conservació, l’envasament, l’emmagatzematge, l’etiquetatge, la presentació i el transport.

2. El control oficial s’aplica també a tots els productes i elements que intervinguin en els processos que formen part de la cadena: primeres matèries, ingredients, productes semiacabats o intermedis i productes acabats; els processos i els equips tecnològics de fabricació, elaboració i tractament d’aliments; els mitjans de conservació i de transport; així com en l’etiquetatge, la presentació i la publicitat dels aliments.

3. El control oficial consisteix en la inspecció dels locals, les instal·lacions i les explotacions relacionats amb el producte emparat per la figura de DOP o IGP, en la presa de mostres i en la seva anàlisi, i en l’examen documental. També s’aplicarà a la verificació de la planificació i l’execució dels sistemes d’autocontrol i control intern i dels registres documentals.

4. El control oficial s’atendrà als principis de legalitat, proporcionalitat, seguretat, contradicció, agilitat i simplificació administrativa.

5. El control oficial és competència del Ministeri dAgricultura, Alimentació i Medi Ambient. El sistema de control per a cada DOP o IGP serà establert amb la consulta prèvia a l’entitat de gestió.

Article 23. Delegació de tasques de control oficial.

1. El Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient pot delegar determinades tasques de control relacionades amb la verificació del compliment del plec de condicions abans de la comercialització en un o diversos organismes de control que actuïn com a organismes de certificació de producte, de conformitat amb el que estableix la normativa europea sobre els controls oficials.

2. Els organismes de control que actuïn com a organismes de certificació de producte han d’estar acreditats de conformitat amb la norma UNE-EN ISO/IEC 17065:2012 o norma que la substitueixi. Mentre obtenen l’acreditació, el Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient pot concedir autoritzacions provisionals de dotze mesos per a aquests organismes.

3. En el cas que els organismes de certificació coneguin irregularitats durant la tasca de control, procediran a la seva denúncia davant l’autoritat competent.

4. El Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient pot retirar o suspendre la delegació si els organismes de control no estan realitzant correctament les tasques que els han estat assignades, en particular en els supòsits de la comissió d’infracció greu o molt greu tipificades a l’apartat 2 de l’article 31 i l’apartat 2 de l’article 32 d’aquesta llei. La delegació es retira sense demora si l’organisme de control no pren mesures correctores adequades i oportunes.

5. Correspon al Ministeri dAgricultura, Alimentació i Medi Ambient la supervisió de la tasca realitzada pels organismes delegats.

Article 24. El control intern de les entitats de gestió.

1. Les entitats de gestió poden establir als seus estatuts un sistema de control intern destinat al seguiment del compliment de les obligacions assumides pels operadors, incloses al plec de condicions.

2. Quan l’entitat de gestió estigui constituïda com a corporació de dret públic els informes derivats de l’aplicació del sistema de control intern, relatius a l’incompliment del plec de condicions per part d’algun operador, poden tenir la consideració de sol·licitud d’iniciació de procediment sancionador a petició raonada d’un altre òrgan, previst a l’article 69, de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú. A aquest efecte, la programació anual del control intern aplicat haurà de aprovat pel Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient.

3. Addicionalment al que preveu l’apartat anterior, quan l’entitat de gestió estigui constituïda com a corporació de dret públic, els fets relatius a l’incompliment del plec de condicions per part d’algun operador constatats pel personal de l’estructura encarregada del control intern tenen presumpció de certesa i constituiran prova documental pública a l’efecte de la valoració en el procediment sancionador sense perjudici de les proves que en defensa dels seus drets o interessos pugui assenyalar o aportar l’interessat. A aquest efecte, l’estructura haurà d’estar acreditada de conformitat amb la norma UNE-EN ISO/IEC 17020/2012 i comunicarà amb regularitat al Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient i sempre que aquest ho demani, els resultats dels controls duts a terme . Si els resultats dels controls revelen o fan sospitar un incompliment, l’estructura n’informarà immediatament l’autoritat competent.

4. Correspon al Ministeri dAgricultura, Alimentació i Medi Ambient la supervisió de laplicació del sistema de control intern per part de les entitats de gestió.

El Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient pot retirar la presumpció de certesa i consideració de prova documental pública, prevista a l’apartat tercer del present article, si els resultats d’una auditoria o d’una inspecció revelen que l’estructura encarregada del control intern no ho està realitzant adequadament. Es retirarà sense demora si lestructura encarregada del control intern no pren mesures correctores adequades i oportunes.

Article 25. Obligacions dels operadors, de les entitats de gestió i dels organismes de control.

1. Tots els operadors, les seves entitats de gestió, així com els organismes de control en què s’hagin delegat determinades tasques estan obligats a conservar la documentació que estableixi la normativa aplicable en cada cas en condicions que en permetin la comprovació i per un temps mínim de cinc anys i es pot superar fins al final de la vida útil del producte.

2. Els operadors estaran obligats a:

a) Complir el plec de condicions de la DOP o IGP, així com les normes necessàries per a la seva correcta aplicació.

b) Subministrar tota mena d’informació sobre instal·lacions, productes, serveis o sistemes de producció o elaboració, permetent la comprovació directa en el marc del control oficial.

c) Mostrar la documentació administrativa, industrial, mercantil i comptable relativa a la seva activitat que es consideri necessària per al desenvolupament de les actuacions de control oficial.

d) Facilitar que s’obtingui còpia o reproducció de la documentació esmentada.

e) Permetre que es practiqui l’oportuna presa de mostres o qualsevol altre tipus de control o assaig sobre els productes o mercaderies que elaborin, distribueixin, o comercialitzin, i sobre les matèries primeres, additius o materials que utilitzin, en el marc de control oficial .

f) Facilitar els mitjans materials i humans necessaris de què disposin per al desenvolupament de les actuacions de control oficial.

g) Notificar les dades necessàries per a la corresponent inscripció als registres portats per les entitats de gestió que es puguin establir per disposicions d’organització i funcionament de les entitats de gestió o per norma reglamentària. Quan no hi hagi entitat de gestió, cal notificar aquestes dades al Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient.

h) Comunicar les etiquetes comercials davant de l’òrgan de gestió almenys quinze dies abans de la posada en circulació. Davant d’aquesta comunicació, l’òrgan de gestió pot presentar observacions en cas d’haver establert els requisits que preveu l’apartat 4t de la lletra h) de l’article 17 d’aquesta llei.

i) Col·laborar amb les entitats de gestió i altres autoritats competents per defensar i promocionar la DOP o IGP i els productes emparats.

j) Contribuir econòmicament al finançament de les entitats de gestió per al desenvolupament de les funcions que li són pròpies, d’acord amb allò previst als articles 18 i 24.

3. Les entitats de gestió estan obligades a:

a) Subministrar tota la informació que requereixin els serveis dinspecció.

b) Mostrar tota la documentació administrativa i comptable relativa a la gestió que es consideri necessària per la inspecció per al desenvolupament de les seves actuacions.

c) Col·laborar amb els serveis dinspecció de control oficial.

d) Denunciar a l’autoritat competent les irregularitats que coneguessin i, en particular, les detectades mitjançant el control intern.

e) Portar al dia els llibres i registres, així com fer les declaracions que reglamentàriament s’estableixin.

f) Publicar els acords i les decisions de caràcter general.

4. Els organismes de control estan obligats a:

a) Denunciar davant l’autoritat competent les irregularitats trobades en la realització de les tasques de control.

b) Col·laborar amb lautoritat competent per al control oficial.

c) Informar de les actuacions realitzades en les condicions que s’estableixin per reglament, posant a disposició del control oficial les actuacions realitzades en compliment de les tasques delegades.

d) Informar dels operadors que controlen, en desenvolupament de les seues funcions de certificació.

e) Portar al dia els llibres i registres, així com fer les declaracions que reglamentàriament s’estableixin.

CAPÍTOL VI

Inspecció i règim sancionador

Article 26. Principis generals.

1. Als efectes d’aquesta llei, es consideren infraccions administratives les que es tipifiquen en els articles següents com a lleus, greus i molt greus.

2. L’exercici de la potestat sancionadora en execució del que disposa aquesta llei correspondrà al Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient sent conforme al que disposa el capítol II del títol IX de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.

3. Quan els serveis del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient en l’exercici de les seves funcions de control oficial apreciïn que hi pugui haver riscos per a la salut de les persones, la salut animal i vegetal, inclòs el material de reproducció vegetal, el medi ambient o incompliment de la legislació en matèria de qualitat comercial o consum, traslladaran la part corresponent de les actuacions a les autoritats competents.

Article 27. Els inspectors com a agents de lautoritat.

1. En l’exercici de les seves funcions de control, els funcionaris que facin les tasques d’inspecció tenen el caràcter d’agent de l’autoritat, amb els efectes de l’apartat 3 de l’article 137 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, podent sol·licitar el suport de qualsevol autoritat, així com de les Forces i Cossos de seguretat estatals, autonòmiques o locals.

2. Els inspectors podran accedir directament a les explotacions, locals, instal·lacions i mitjans de transport, ia la documentació administrativa, industrial, mercantil i comptable de les empreses que inspeccionin quan ho considerin necessari en el curs de les seves actuacions que, en tot cas, tindran caràcter confidencial.

3. Els inspectors estan obligats de manera estricta a complir el deure de secret professional. L’incompliment d’aquest deure serà sancionat d’acord amb els preceptes de reglament de règim disciplinari corresponent.

Article 28. Acta dinspecció.

1. En les actuacions d’inspecció, l’inspector ha d’aixecar acta en què han de constar les dades relatives de l’empresa o l’explotació inspeccionada i de la persona davant de qui es fa la inspecció.

2. A l’acta es faran constar a més, les evidències constatades, les mesures que hagi ordenat l’inspector i tots els fets rellevants per a la inspecció, especialment els que puguin tenir incidència en un eventual procediment sancionador.

3. L’acta d’inspecció serà signada per l’inspector i pel titular de l’empresa o explotació subjecta a inspecció, o pel seu representant legal o persona responsable i, si no n’hi ha, per qualsevol empleat. S’ha de deixar còpia de l’acta degudament identificada a l’inspeccionat. Quan les persones anteriorment esmentades es neguen a intervenir a l’acta, aquesta serà autoritzada amb la signatura d’un testimoni si fos possible, sense perjudici d’exigir les responsabilitats contretes per aquesta negativa. Lacta serà autoritzada amb la signatura de linspector en tot cas.

4. Les actes formalitzades d’acord amb el que estableixen els apartats anteriors gaudiran de presumpció de certesa, sens perjudici de les proves que en defensa dels seus drets respectius puguin aportar els mateixos interessats.

5. Aquesta acta es remet a lòrgan competent per iniciar les actuacions, diligències o procediments oportuns, inclòs, si escau, el procediment sancionador.

Article 29. Mesures cautelars.

1. L’autoritat competent, mitjançant un acord motivat, pot adoptar les mesures cautelars que consideri necessàries en relació amb les infraccions greus i molt greus previstes en aquesta llei, per evitar el manteniment dels efectes de la infracció i satisfer les exigències dels interessos generals .

2. Els inspectors, per raons d’urgència i per protegir provisionalment els interessos implicats, poden immobilitzar de manera cautelar les mercaderies, productes, envasos, etiquetes i altres elements relacionats amb alguna de les infraccions greus o molt greus previstes en aquesta llei, sempre que hi hagi un risc de dany a les persones, els animals o el medi ambient, o puguin suposar un possible frau o engany al consumidor, fent constar a l’acta tant l’objecte com els motius de la intervenció.

3. Les mesures cautelars adoptades pels inspectors han de ser confirmades, modificades o aixecades, en un termini no superior a quinze dies, per lautoritat competent. Les mesures cautelars perden el seu efecte si transcorregut el termini esmentat, no es produeix un pronunciament exprés.

4. Si s’inicia un procediment sancionador, les mesures cautelars esmentades han de ser confirmades o modificades de forma expressa per l’òrgan competent per resoldre el procediment. Això no obstant, per raons d’urgència inajornable, la confirmació o modificació de les mesures esmentades podrà acordar l’òrgan competent per iniciar el procediment sancionador o l’instructor d’aquest.

5. Quan la presumpta infracció detectada fos imputable a una entitat de gestió, oa un organisme de control que actuï com a organisme de certificació de producte, l’òrgan competent per incoar el procediment sancionador podrà acordar la suspensió cautelar del reconeixement de l’entitat de gestió indicada. o de la delegació de determinades tasques a l’organisme de control, proposant a l’autoritat competent per a la seva designació o reconeixement que estableixi el sistema de gestió o de control que el substitueixi mentre se substanciï el procediment sancionador.

6. En tot cas, les mesures que preveu aquest article poden ser alçades o modificades, d’ofici oa instància de part, durant la tramitació del procediment per acord motivat de l’autoritat que resolgui. Aquestes mesures s’extingeixen amb l’eficàcia de la resolució administrativa que posi fi al procediment corresponent.

7. Si hi ha despeses ocasionades per les mesures adoptades, són a càrrec, segons el cas, dels operadors, els organismes de control o les entitats de gestió.

8. Les mesures cautelars s’han d’ajustar en intensitat, proporcionalitat i necessitats als objectius que es pretenguin garantir, ponderant els interessos en joc, triant les que menys perjudiquin la llibertat de circulació de béns, d’empresa o d’altres drets afectats.

Article 30. Infraccions lleus.

Es consideren infraccions lleus:

a) La no presentació dels registres o llibres registre o documentació, la tinença dels quals en les instal·lacions inspeccionades sigui preceptiva quan siguin requerits per al seu control en actes d’inspecció, sempre que es consideri una omissió de caràcter ocasional.

b) Les inexactituds o errors de quantitat de caràcter ocasional en els registres, els documents d’acompanyament, les declaracions o en general en la documentació que fos preceptiva, quan la diferència entre la quantitat consignada en aquests i la correcta no superi un cinc per cent d’aquesta darrera.

c) El retard en les anotacions dels registres, la presentació de declaracions i en general la documentació que fos preceptiva quan no hagi transcorregut més d’un mes des de la data en què es va haver de practicar el primer seient no reflectit o la data límit per presentar la declaració o documentació, sempre que es consideri un error o omissió de caràcter ocasional.

d) La manca de comunicació de qualsevol variació que afecti les dades subministrades en el moment de la inscripció als registres oficials, quan no hagi transcorregut més d’un mes des que hagi acabat el termini fixat.

e) El subministrament incomplet a lAdministració competent oa lorganisme de control, dinformació o documentació necessàries per a les funcions dinspecció i control.

f) L’expressió en forma diferent de la indicada en el plec de condicions respectiu o en la normativa específica d’indicacions obligatòries o facultatives en l’etiquetatge o en la presentació dels productes regulats en aquesta llei.

g) L’aplicació en forma diferent de la legalment establerta, llevat del que preveuen les infraccions greus, de tractaments, pràctiques o processos autoritzats en l’elaboració o la transformació dels productes regulats en aquesta llei.

h) El trasllat físic de les mercaderies intervingudes cautelarment sense autorització de l’òrgan competent, sempre que no es violin els precintes ni les mercaderies surtin de les instal·lacions en què van ser intervingudes, llevat de causes de força major degudament justificades.

i) La no presentació d’etiquetes comercials a l’entitat de gestió, quan aquesta tingui reconeguda aquesta funció.

1. Es consideren infraccions greus les següents:

a) La manca dels registres o llibres registre o documents d’acompanyament, declaracions o, en general, qualsevol documentació que sigui preceptiva, així com els errors, les inexactituds o les omissions que afectin les característiques dels productes o mercaderies consignats.

b) Les inexactituds o errors de quantitat als registres, els documents d’acompanyament, les declaracions, o en general, en la documentació que sigui preceptiva, quan la diferència entre la quantitat consignada i la real superi un cinc per cent.

c) El retard en les anotacions dels registres, en la presentació de declaracions i en general de la documentació que fos preceptiva quan hagi transcorregut més d’un mes des de la data en què es va haver de practicar el primer seient no reflectit o la data límit per presentar la declaració o documentació.

d) L’incompliment de l’obligació de remetre informació o documentació a l’Administració competent oa l’organisme de control dins el termini establert; l’aportació de dades falses així com la dilació i l’oposició a la presa de mostres necessàries per a la inspecció.

e) La manca d’etiquetes, l’omissió d’indicacions obligatòries o la retolació de forma no indeleble quan siguin preceptives per als productes emparats per una DOP o IGP.

f) La utilització en l’etiquetatge, la presentació o la publicitat dels productes regulats en aquesta llei, de denominacions, indicacions, qualificacions, expressions o signes que no compleixin el que estableix la normativa específica de la DOP o IGP o indueixin a confusió llevat d’això previst a les infraccions molt greus.

g) L’incompliment de les normes específiques de la DOP o IGP sobre característiques, pràctiques de producció, elaboració, transformació, conservació, emmagatzematge, transport, etiquetatge, envasament o presentació.

h) La tinença de maquinària, instal·lacions o substàncies prohibides o no autoritzades al plec de condicions quan sigui preceptiva la seva autorització, per a l’elaboració o emmagatzemament dels productes, a les instal·lacions o magatzems de les empreses productores, elaboradores o envasadores.

i) La manipulació o disposició en qualsevol forma de mercaderies intervingudes cautelarment sense comptar amb la preceptiva autorització.

j) L’expedició, la comercialització o la circulació de productes emparats per una DOP o IGP o les seves matèries primeres sense estar proveïts de les contraetiquetes, precintes numerats o qualsevol altre mitjà de control establert per al tipus de protecció corresponent.

k) La producció, l’elaboració, l’envasament, l’etiquetatge o la comercialització de productes emparats per una DOP o IGP en establiments, explotacions, parcel·les, instal·lacions o indústries no inscrites en els registres de la corresponent DOP o IGP.

l) L’existència de productes o matèries primeres necessàries per a l’obtenció del producte en instal·lacions inscrites sense la documentació preceptiva que reculli el seu origen com a producte emparat per la DOP o IGP, o l’existència en la instal·lació de documentació que acrediti unes existències de productes o matèries primeres necessàries per obtenir-les, sense la contrapartida d’aquests productes, i s’admet una tolerància del dos per cent en més o menys, amb caràcter general, i de l’u per cent per a les Denominacions d’Origen Qualificades.

m) L’incompliment de la prohibició d’introduir en instal·lacions inscrites en una DOP o IGP de productes procedents de plantacions o instal·lacions no inscrites en aquesta, si aquesta condició es troba reflectida al plec de condicions.

2. Per als organismes de control que actuïn com a organismes de certificació de producte i els seus agents dinspecció, assaig i certificació constituiran infraccions greus les següents:

a) L’expedició de certificats o informes el contingut dels quals no s’ajusti a la realitat dels fets.

b) La realització de controls, inspeccions, assaigs o proves de forma incompleta o amb resultats inexactes per una constatació insuficient dels fets o per la deficient aplicació de normes tècniques.

c) El retard superior a un mes, de la informació o documentació a què estiguen obligats per disposició legal.

3. Pel que fa a les entitats de gestió, constituirà infracció greu el retard superior a un mes en la presentació de les declaracions, informacions o documentació a què estigueren obligats per disposició legal.

Article 32. Infraccions molt greus.

1. Es consideren infraccions molt greus les següents:

a) Les coaccions, amenaces, injúries, represàlies, agressions o qualsevol altra forma de pressió a les persones responsables o al seu equip tècnic encarregades de les funcions d’inspecció o vigilància administrativa, sempre que no siguin constitutives de delictes o faltes.

b) La negativa absoluta a lexercici de la funció inspectora.

c) La negativa a subministrar informació, documentació o declaracions quan hagi estat requerit per fer-ho per l’Administració competent o per l’organisme de control.

d) La utilització, quan no se’n tingui dret, d’indicacions, noms, noms comercials, marques, símbols o emblemes que facin referència als noms emparats per una DOP o IGP, o que, per la seva similitud fonètica o gràfica amb els noms protegits o amb els signes o emblemes que siguin característics, puguin induir a confusió sobre la naturalesa, qualitat o origen geogràfic dels productes agraris i alimentaris, encara que vagin precedits pels termes «tipus», «estil», «gènere», « imitació», «succedani» o altres anàlegs.

e) L’ús dels noms protegits en productes als quals expressament se’ls hagi negat, així com l’incompliment del que preceptuen els apartats 2 i 3 de l’article 13.

f) La indeguda tinença, negociació o utilització de documents, etiquetes, contraetiquetes, precintes i altres elements d’identificació propis de la DOP o IGP, contemplats al plec de condicions o utilitzats en el seu control.

Exclusivament per als supòsits de tinença indeguda o utilització d’etiquetes, contraetiquetes, precintes i altres elements d’identificació es pot establir un marge de tolerància d’un màxim del tres per cent.

g) La producció o elaboració dels productes emparats per una DOP o IGP amb matèries primeres amb un origen no autoritzat en el plec de condicions corresponent.

h) L’absència en les etiquetes i la presentació dels productes agroalimentaris de DOP i IGP dels elements suficients per diferenciar clarament la seva qualificació i procedència, a fi d’evitar produir confusió en els consumidors, derivada de la utilització d’una mateixa marca, nom comercial o raó social en la comercialització de tals productes corresponents a diferents DOP i IGP o procedents de diferents àmbits geogràfics.

2. Per als organismes de control que actuïn com a organismes de certificació de productes i els seus agents dinspecció, assaig i certificació constituiran infraccions molt greus les següents:

a) Les tipificades a l’apartat 2 de l’article 31 d’aquesta llei quan en resulti un dany molt greu o se’n derivi un perill molt greu i imminent per a les persones, la flora, la fauna o el medi ambient.

b) La manca de subministrament de dades o aportació de dades falses en les declaracions, informació o documentació a què estiguin obligats per disposició legal o hagin estat requerides per a això per l’Administració competent.

3. Pel que fa a les entitats de gestió, constituirà infracció molt greu, l’aportació a l’Administració competent de dades falses o no subministrar, quan hagi estat requerit per a això per l’administració competent, les declaracions, informació o documentació a què estiguessin obligats per disposició legal.

Article 33. Responsabilitat per les infraccions.

1. Són responsables de les infraccions els qui per acció o omissió hi hagin participat, encara a títol de simple negligència.

2. Llevat que la normativa europea prevegi un règim diferent, de les infraccions en productes envasats seran responsables les firmes o raons socials, inclòs el distribuïdor, que figurin a l’etiqueta, bé nominalment o mitjançant qualsevol indicació que en permeti la identificació certa. S’exceptuen els casos en què es demostri falsificació o mala conservació del producte pel tenidor sempre que s’especifiquin a l’etiquetatge les condicions de conservació.

Així mateix, serà responsable solidari l’elaborador, fabricant o envasador que no figuri a l’etiqueta si es prova que coneixia la infracció comesa i en va prestar el consentiment.

En cas que s’haguessin falsificat les etiquetes, la responsabilitat correspondrà al falsificador i als qui coneixent la falsificació comercialitzin els productes. En cas de mala conservació del producte, la responsabilitat serà del causant de la mateixa.

3. De les infraccions en productes a granel, o envasats sense etiqueta, o quan a l’etiqueta no figuri cap signatura o raó social, n’és responsable el tenidor, excepte quan es pugui identificar de manera certa la responsabilitat d’una forquilla anterior, tot això sense perjudici de la responsabilitat que correspongui a lactual.

4. Quan el compliment de les obligacions previstes en aquesta llei correspongui a diversos subjectes conjuntament, o si la infracció fos imputable a diversos i no resultés possible determinar el grau de participació de cadascun, tots respondran de forma solidària de l’incompliment o de les infraccions que si escau es cometin, així com de les sancions que s’imposin.

5. De les infraccions comeses per les persones jurídiques, els organismes de control que actuen com a organisme de certificació, i les entitats de gestió, respondran subsidiàriament els administradors o titulars dels mateixos que no realitzin els actes necessaris que fossin de la seva responsabilitat per al compliment de les obligacions infringides, consentiran l’incompliment pels qui en depenguin o adoptessin acords que fessin possible les infraccions.

6. També responen subsidiàriament els tècnics responsables de lelaboració dels productes o del seu control, respecte de les infraccions directament relacionades amb la seva activitat professional.

7. Sense perjudici de les sancions que siguin procedents, els responsables de les infraccions estan obligats a indemnitzar els danys i perjudicis que com a conseqüència d’aquestes s’hagin causat, que han de ser determinats per l’òrgan competent per imposar la sanció.

Article 34. Sancions.

1. Les infraccions lleus seran sancionades amb advertència o multa de fins a 2.000,00 euros, i aquest import es podrà excedir fins a assolir el valor del benefici il·lícit obtingut o de les mercaderies o productes objecte d’infracció, corresponent a l’exercici econòmic immediatament anterior al de la iniciació del procediment sancionador.

2. Les infraccions greus seran sancionades amb multa compresa entre 2.000,01 i 30.000,00 euros, i aquesta quantitat es podrà excedir fins a assolir el quíntuple del valor del benefici il·lícit obtingut, o de les mercaderies o productes objecte d’infracció, corresponent a l’exercici econòmic immediatament anterior al de la iniciació del procediment sancionador.

3. Les infraccions molt greus seran sancionades amb multa compresa entre 30.000,01 i 300.000 euros, i aquesta quantitat es podrà excedir fins a assolir el dècuple del valor del benefici il·lícit obtingut, o de les mercaderies o productes objecte d’infracció, corresponent a l’exercici econòmic immediatament anterior al de la iniciació del procediment sancionador.

4. Els límits mínims de les sancions establerts als apartats anteriors poden ser reduïts fins a un cinquanta per cent, quan de les circumstàncies econòmiques de l’infractor es deduís que la sanció és massa onerosa per a ell en virtut del volum o valor de la mercaderia afectada per la infracció i del volum de vendes o producció i la posició de l’empresa infractora al sector, no s’haguessin produït greus efectes perjudicials per als interessos dels consumidors i no existís reincidència.

5. Quan les infraccions greus siguin comeses per operadors acollits a DOP o IGP i afectin aquestes, es pot imposar com a sanció accessòria la pèrdua temporal de l’ús d’aquestes per un termini màxim de tres anys. Si es tracta d’infraccions molt greus, es pot imposar com a sanció accessòria la pèrdua temporal per un termini màxim de cinc anys.

6. Les sancions previstes en aquesta llei seran compatibles amb la pèrdua o retirada de drets econòmics previstos a la normativa europea o nacional.

Article 35. Mesures complementàries.

Quan s’hagin intervingut cautelarment mercaderies, productes, envasos o etiquetes relacionats amb la infracció sancionada, l’autoritat a què correspongui resoldre el procediment sancionador n’ha d’acordar la destinació. En tot cas, les despeses originades aniran a compte de l’infractor, inclosa la indemnització que s’hagi d’abonar al propietari de la mercaderia decomissada quan aquest no sigui l’infractor.

Article 36. Graduació de les sancions.

1. Per a la determinació concreta de la sanció que s’imposi, entre les assignades a cada tipus d’infracció, es prendran en consideració els criteris següents:

a) L’existència d’intencionalitat o de simple negligència.

b) La concurrència de diverses infraccions que se sancionin en el mateix procediment.

c) La naturalesa dels perjudicis causats; en particular, lefecte perjudicial que la infracció hagi pogut produir sobre els interessos econòmics dels consumidors, els preus, el consum o, si escau, el prestigi de la DOP o IGP.

d) La reincidència, per comissió en el termini de tres anys de més duna infracció de la mateixa naturalesa quan així shagi declarat per resolució ferma.

e) El volum de vendes o producció i la posició de l’empresa infractora al sector.

f) El reconeixement de la infracció i l’esmena de la falta o dels efectes de la mateixa abans que es resolgui el procediment sancionador corresponent.

g) El volum i el valor de les mercaderies o productes afectats per la infracció.

h) La quantia del benefici il·lícit obtingut.

2. La quantia de la sanció es pot minorar motivadament quan els fets constitutius de la infracció sancionada ocasionin, alhora, la pèrdua o reintegrament dels beneficis comunitaris o nacionals.

3. Quan en la instrucció del procediment sancionador corresponent es determini la quantia del benefici il·lícit obtingut per la comissió de les infraccions, la sanció que s’imposi en cap cas pot ser inferior en la seva quantia a aquest.

Article 37. Prescripció i caducitat.

1. Les infraccions molt greus prescriuen al cap de tres anys, les greus als dos anys, i les lleus a l’any, a comptar de la data de comissió de la infracció.

2. Les sancions imposades per infraccions molt greus prescriuen al cap de tres anys; les imposades per infraccions greus als dos anys; i les imposades per infraccions lleus a l’any, comptadors des de l’endemà del dia en què adquireixi fermesa la resolució per la qual s’imposa la sanció.

3. Caducarà l’acció per perseguir infraccions quan coneguda per l’Administració l’existència d’una infracció i finalitzades les diligències adreçades a aclarir els fets, hagi transcorregut un any sense que l’autoritat competent hagi ordenat incoar cap procediment en relació amb la infracció. En cas de caducitat del procediment, aquest apartat no és aplicable.

A aquests efectes, quan hi hagi presa de mostres, les actuacions de la inspecció s’entenen finalitzades després de practicar l’anàlisi inicial.

Les sol·licituds danàlisi contradictòries i diriments que siguin necessàries, interrompen els terminis de caducitat fins que es practiquin.

4. El termini màxim per resoldre el procediment sancionador i notificar la resolució expressa del procediment sancionador per les infraccions que estableix aquesta llei és de deu mesos.

5. La presa de mostres i anàlisis efectuades, així com els actes, documents i tràmits el contingut dels quals s’hagi mantingut igual de no haver caducat el procediment anterior, es poden conservar i tenir efectes en el nou procediment sancionador.

Article 38. Òrgans competents en matèria sancionadora.

Seran competents per a la imposició de sancions els següents òrgans pel que fa a la DOP o IGP:

a) El director general de la Indústria Alimentària, quan la quantia total de la sanció no superi els 150.000,00 euros.

b) El secretari general d’Agricultura i Alimentació, quan aquesta quantia excedeixi els 150.000,01 euros i no superi els 500.000,00 euros.

c) El ministre d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, quan aquesta quantia excedeixi els 500.000,01 euros i no superi els 1.000.000,00 euros.

d) El Consell de Ministres, quan aquesta quantia excedeixi els 1.000.000,01 euros.

Disposició addicional primera. Corporacions de dret públic.

1. Es creen les següents corporacions de dret públic:

La Corporació de dret públic Consell Regulador de la Denominació d’Origen Qualificada ‘Rioja’.

La Corporació de dret públic Consell Regulador de la Denominació d’Origen Protegida ‘Cava’.

La Corporació de dret públic Consell Regulador de la Denominació d’Origen Protegida ‘Jumilla’.

La Corporació de dret públic «Consell Regulador de la Denominació d’Origen Protegida ”Calasparra”».

La Corporació de dret públic Consell Regulador de la Denominació d’Origen Protegida ‘Idiazabal’.

La Corporació de dret públic «Consell Regulador de la Denominació d’Origen Protegida ”Jamón de Huelva”».

La Corporació de dret públic «Consell Regulador de la Denominació d’Origen Protegida ”Guijuelo”».

La Corporació de dret públic «Consell Regulador de la Indicació Geogràfica Protegida ”Carn d’Àvila”».

La Corporació de dret públic «Consell Regulador de la Indicació Geogràfica Protegida ”Espàrrec de Navarra”».

2. S’han d’establir reglamentàriament les condicions i el procediment per a la creació de consells reguladors com a corporacions de dret públic diferents dels que es creen per aquesta disposició addicional. La resolució d’aquest procediment correspondrà al titular del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient i es procedirà a la seva creació mitjançant ordre ministerial que haurà de ser publicada al Butlletí Oficial de l’Estat.

3. Els òrgans de govern dels consells reguladors que existeixin a l’entrada en vigor d’aquesta llei continuaran en les seves funcions fins a la renovació dels òrgans de govern esmentats que haurà de tenir lloc després de l’aprovació dels estatuts que regula aquesta llei.

4. Tot el patrimoni, incloent-hi béns, drets i obligacions, així com el personal dels consells reguladors establerts abans de l’entrada en vigor d’aquesta llei passaran a formar part dels consells reguladors creats en aplicació del que disposa aquesta llei, subrogar-se en totes les titularitats, actius o passius, sense solució de continuïtat.

El que disposa el paràgraf anterior no afecta els béns i els drets de caràcter patrimonial de l’Administració General de l’Estat, que es regeixen pel que disposa la Llei 33/2003, de 3 de novembre, del patrimoni de les administracions públiques.

Disposició addicional segona. Indicacions relatives a les característiques dels vins.

A efectes de la seva protecció, i sense perjudici de les competències que puguin tenir les comunitats autònomes en matèria de denominacions d’origen i indicacions geogràfiques protegides, s’estableixen les indicacions següents relatives a les mencions d’envelliment:

a) Indicacions comunes per als vins acollits a una DOP o IGP corresponents a la categoria 1 de l’annex VII, part II, del Reglament (UE) núm. 1308/2013 del Parlament Europeu i del Consell, de 17 de desembre de 2013, pel qual es crea l’organització comuna de mercats dels productes agraris i pel qual es deroguen els Reglaments (CEE) núm. 922/72, (CEE) núm. 234/79, (CE) núm. 1037/ 2001 i (CE) núm. 1234/2007:

Noble, que poden utilitzar els vins sotmesos a un període mínim d’envelliment de divuit mesos en total, en recipient de fusta de roure de capacitat màxima de 600 litres o en ampolla.

Añejo, que podran utilitzar els vins sotmesos a un període mínim d’envelliment de vint-i-quatre mesos en total, en recipient de fusta de roure de capacitat màxima de 600 litres o en ampolla.

Vell, que podran utilitzar els vins sotmesos a un període mínim d’envelliment de trenta-sis mesos, quan aquest envelliment hagi tingut un caràcter marcadament oxidatiu a causa de l’acció de la llum, de l’oxigen, de la calor o del conjunt d’aquests factors. .

b) A més de les indicacions regulades al paràgraf anterior, els vins amb DOP corresponents a la categoria 1 de l’annex VII, part II, del Reglament (UE) 1308/2013 del Parlament Europeu i del Consell, de 17 de desembre, podran utilitzar les següents:

Criança, que podran utilitzar els vins negres amb un període mínim d’envelliment de vint-i-quatre mesos, dels quals almenys sis hauran estat en bótes de fusta de roure de capacitat màxima de 330 litres; i els vins blancs i rosats amb un període mínim d’envelliment de divuit mesos, dels quals almenys sis hauran estat en bótes de fusta de roure de la mateixa capacitat màxima.

Reserva, que podran utilitzar els vins negres amb un període mínim d’envelliment de trenta-sis mesos, dels quals hauran estat almenys dotze en bótes de fusta de roure de capacitat màxima de 330 litres, i en ampolla la resta d’aquest període; els vins blancs i rosats amb un període mínim d’envelliment de vint-i-quatre mesos, dels quals n’han estat almenys sis en bótes de fusta de roure de la mateixa capacitat màxima, i en ampolla la resta d’aquest període.

Gran reserva, que podran utilitzar els vins negres amb un període mínim d’envelliment de seixanta mesos, dels quals hauran estat almenys divuit en bótes de fusta de roure de capacitat màxima de 330 litres, i en ampolla la resta d’aquest període ; els vins blancs i rosats amb un període mínim d’envelliment de quaranta-vuit mesos, dels quals n’han estat almenys sis en bótes de fusta de roure de la mateixa capacitat màxima, i en ampolla la resta del període esmentat.

c) Indicacions pròpies dels vins escumosos de qualitat. Podran utilitzar les següents indicacions:

«Premium» i «reserva», que podran utilitzar els vins escumosos de qualitat definits a la normativa europea i els vins escumosos amb DOP.

Gran reserva, que podran utilitzar els vins amb DOP Cava, amb un període mínim d’envelliment de trenta mesos comptats des del tiratge fins al degollament.

Disposició addicional tercera. Termes tradicionals.

Es regulen a continuació els termes tradicionals que indiquen que el vi està acollit a una DOP o IGP de vins:

Vi de la terra, que només podrà figurar en un vi pertanyent a una de les categories 1, 3, 4, 5, 6, 8, 9, 11, 15 i 16 de l’annex VII, part II, del Reglament (UE ) 1308/2013, de 17 de desembre, quan estigui acollit a una IGP.

«Vi de qualitat de», que només podrà figurar en un vi pertanyent a una de les categories 1, 3, 4, 5, 6, 8, 9, 11, 15 i 16 de l’annex VII, part II, del Reglament (UE ) 1308/2013, de 17 de desembre, quan estigui acollit a una DOP. Els vins s’identificaran mitjançant la menció «vi de qualitat de…», seguida del nom de la regió, comarca, localitat o lloc determinat on es produeixin i elaborin.

Denominació d’origen, que només podrà figurar en un vi pertanyent a una de les categories 1, 3, 4, 5, 6, 8, 9, 11, 15 i 16 de l’annex VII, part II, del Reglament (UE) 1308/2013, de 17 de desembre, quan estigui acollit a una DOP i es compleixin a més els requisits següents:

a) El vi haurà de gaudir d’un prestigi elevat en el trànsit comercial en atenció a l’origen.

b) La regió, la comarca o el lloc on es refereixi la denominació d’origen, hauran d’haver estat reconeguts prèviament com a àmbit geogràfic d’un vi de qualitat amb indicació geogràfica amb una antelació d’almenys cinc anys.

c) La delimitació geogràfica de la DOP ha d’incloure exclusivament terrenys d’aptitud especial per al cultiu de la vinya.

Denominació d’origen qualificada, que només podrà figurar en un vi pertanyent a una de les categories 1, 3, 4, 5, 6, 8, 9, 11, 15 i 16 de l’annex VII, part II, del Reglament (UE ) 1308/2013, de 17 de desembre, quan estigui acollit a una DOP i es compleixin, a més dels requisits exigits per ostentar «Denominació d’Origen», els següents:

a) La DOP en qüestió haurà d’haver utilitzat obligatòriament als seus vins el terme tradicional «denominació d’origen» durant, almenys, 10 anys.

b) Els vins hauran de comercialitzar-se exclusivament embotellats des de cellers inscrits a l’òrgan de gestió de la DOP i ubicats a la seva zona geogràfica delimitada.

c) Els exàmens analítics i organolèptics, inclosos a la comprovació anual sobre la DOP, hauran de realitzar-se de forma sistemàtica, per lots homogenis de volum limitat.

d) Els cellers inscrits a l’òrgan de gestió de la DOP, que hauran de ser independents i separats, almenys, per una via pública d’altres cellers o locals no inscrits, només hauran de tenir entrada de raïm procedent de vinyes inscrites o mostos o vins procedents d’altres cellers també inscrits a la mateixa DOP, i s’hi haurà d’elaborar o embotellar exclusivament vi amb dret a la mateixa DOP.

e) Dins la zona de producció de la DOP, hauran d’estar delimitats cartogràficament, per cada terme municipal, els terrenys que es considerin aptes per produir vins amb dret a la denominació d’origen qualificada.

«Vi de pagament», que només pot figurar en un vi pertanyent a una de les categories 1, 3, 4, 5, 6, 8, 9, 11, 15 i 16 de l’annex VII, part II, del Reglament (UE) 1308/2013, de 17 de desembre, quan estigui acollit a una DOP, i es compleixin a més els requisits següents:

a) La zona geogràfica de la DOP haurà de ser un pagament, entenent per tal, el paratge o lloc rural amb característiques edàfiques i de microclima pròpies que el diferencien i distingeixen d’altres del seu entorn, conegut amb un nom vinculat de manera tradicional i notòria al cultiu de les vinyes de què s’obtenen vins amb trets i qualitats singulars i l’extensió màxima dels quals serà limitada reglamentàriament per l’Administració competent, d’acord amb les característiques pròpies de cada comunitat autònoma, sense que pugui ser igual ni superior a la de cap dels termes municipals al territori o territoris dels quals, si fossin més d’un, se n’ubiqui.

S’entén que hi ha vinculació notòria amb el cultiu de les vinyes, quan el nom del pagament vingui sent utilitzat de forma habitual al mercat per identificar els vins obtinguts en aquell durant un període mínim de cinc anys.

b) Els vins han de ser elaborats i embotellats per les persones físiques o jurídiques que, per si mateixes o pels seus socis, tinguin la titularitat de les vinyes ubicades en el pagament o amb caràcter excepcional i en els supòsits que l’Administració competent ho autoritzi reglamentàriament , en cellers situats a la proximitat del pagament que, en tot cas, hauran d’estar situats en algun dels termes municipals pels quals s’estengui el vi de pagament o als confrontants.

c) Tot el raïm que es destini a aquests vins haurà de procedir de vinyes ubicades al pagament i el vi haurà d’elaborar-se, emmagatzemar-se i, si s’escau, criar-se de forma separada d’altres vins.

d) En l’elaboració dels vins de pagament s’implantarà un sistema de qualitat integral, que s’aplicarà des de la producció del raïm fins a la posada al mercat dels vins. Aquest sistema ha de complir, com a mínim, els requisits establerts per a les denominacions d’origen qualificades.

Disposició addicional quarta. Cava Qualificat.

1. Atenent les especificitats de la Denominació d’Origen Protegida Cava, els operadors vitivinícoles acollits a aquesta que elaborin vins emparats procedents de vinyes ubicades en un paratge identificat situat a l’interior de la zona geogràfica delimitada, podran sol·licitar, per al producte procedent d’aquest paratge, fer ús de la designació «Qualificat» en l’etiquetatge, la presentació i la publicitat a condició que es compleixi el que preveu la disposició addicional tercera d’aquesta Llei per al terme tradicional «Denominació d’origen qualificada».

El nom d’aquest paratge pot figurar a continuació de l’expressió «Cava» juntament amb el terme «Qualificat», en la condició de «unitat geogràfica menor» de la zona geogràfica de la DOP «Cava».

Les condicions específiques per a l’ús d’aquesta menció seran desenvolupades al plec de condicions de la Denominació d’Origen Protegida Cava.

2. La regulació relativa a un paratge vitícola identificat que conté el punt anterior pot ser extensible a les denominacions d’origen qualificades de vins d’àmbit territorial supraautonòmic.

Els requisits específics de tal regulació han de ser desenvolupats en el plec de condicions respectiu.

Disposició addicional cinquena. Normativa de la Unió Europea específica.

En tot cas i quan no deixin àmbits o marges d’apreciació als Estats membres, són aplicables amb caràcter prevalent al contingut d’aquesta Llei, els reglaments de la Unió Europea que s’esmenten a continuació juntament amb les modificacions futures i els reglaments de desenvolupament. així com tots aquells que puguin ser publicats posteriorment per la Unió en la matèria:

Reglament (CE) núm. 110/2008 del Parlament Europeu i del Consell, de 15 de gener de 2008, relatiu a la definició, designació, presentació, etiquetatge i protecció de les indicacions geogràfiques de begudes espirituoses i pel qual es deroga el Reglament (CEE) núm. 1576/89 del Consell.

Reglament (UE) núm. 1151/2012 del Parlament Europeu i del Consell, de 21 de novembre de 2012, sobre els règims de qualitat dels productes agrícoles i alimentaris.

Reglament (UE) núm. 1306/2013 del Parlament Europeu i del Consell, de 17 de desembre de 2013, sobre el finançament, la gestió i el seguiment de la Política Agrícola Comuna, pel qual es deroguen els Reglaments (CE) núm. 352/78, (CE) núm. 165/94, (CE) núm. 2799/98, (CE) núm. 814/2000, (CE) núm. 1290/2005 i (CE) núm. 485/2008 del Consell.

Reglament (UE) núm. 1308/2013 del Parlament Europeu i del Consell, de 17 de desembre de 2013, pel qual es crea l’organització comuna de mercats agrícoles i pel qual es deroguen els Reglaments (CEE) núm. /72, (CEE) núm. 234/79, (CE) núm. 1037/2001 i (CE) núm. 1234/2007.

Reglament (UE) núm. 251/2014 del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, sobre la definició, designació, presentació, etiquetatge i protecció de les indicacions geogràfiques, dels productes vitivinícoles aromatitzats, i pel qual es deroga el Reglament (CEE) núm. 1601/91 del Consell.

Disposició addicional sisena. Ús dels termes referits a lagricultura ecològica en fertilitzants, condicionadors del sòl, nutrients, plaguicides i productes fitosanitaris.

Els termes que facin referència al mètode de producció ecològica a l’etiquetatge, publicitat, presentació o documents comercials únicament es poden utilitzar en fertilitzants, condicionadors del sòl, nutrients, plaguicides i productes fitosanitaris, quan compleixin els requisits establerts a la normativa de la Unió Europea sobre producció ecològica. En particular, que aquests productes i substàncies es trobin contemplats als annexos I i II del Reglament (CE) núm. 889/2008 de la Comissió de 5 de setembre de 2008, pel qual s’estableixen disposicions d’aplicació del Reglament (CE) ) n.º 834/2007 del Consell, sobre producció i etiquetatge dels productes ecològics, pel que fa a la producció ecològica, el seu etiquetatge i el seu control.

A efectes del procediment sancionador continuaran sent aplicable els articles 38.2, 39.2, 39.3, 40.2, 40.3, 40.4 i 42.4 del títol III de la Llei 24/2003, de 10 de juliol, de la Vinya i el Vi, d’acord amb allò disposat al punt 1 de la disposició derogatòria única.

Disposició addicional setena. Règim sancionador en matèria de declaracions obligatòries i contractes al sector de la llet i els productes lactis.

1. El règim sancionador pels incompliments de la normativa aplicable en matèria de declaracions obligatòries al sector de la llet i els productes lactis, derivada de l’article 151 del Reglament (UE) 1308/2013 del Parlament Europeu i del Consell, de 17 de desembre de 2013, pel qual es crea l’organització comuna de mercats dels productes agraris i pel qual es deroguen els Reglaments (CEE) núm. 922/72, (CEE) núm. 234/79, (CE) núm. .º 1037/2001 i (CE) n.º 1234/2007, serà l’establert en aquesta disposició, llevat de les comunitats autònomes que disposin de règim sancionador específic en les quals s’aplicarà aquest règim.

2. Són infraccions lleus les següents:

a) No presentar les declaracions obligatòries de compres de llet de vaca, ovella i cabra.

b) Presentar declaracions de lliuraments de llet crua de vaca, falses, incompletes o inexactes quant al contingut obligatori segons el que estableix la normativa comunitària i nacional d’aplicació i de desenvolupament de l’article 151 del Reglament (UE) 1308/2013 del Parlament Europeu i del Consell, de 17 de desembre, per a compradors que no superin la comercialització anual de 150 milions de quilograms de llet crua de vaca.

c) Presentar declaracions de lliuraments de llet crua d’ovella o cabra, falses, incompletes o inexactes quant al contingut obligatori segons el que estableix la normativa comunitària i nacional d’aplicació i de desenvolupament de l’article 151 del Reglament (UE) 1308/2013 del Parlament Europeu i del Consell, del 17 de desembre, per a compradors que no superin la comercialització anual de 15 milions de quilograms de llet crua d’ovella o cabra.

d) El retard en la presentació de les declaracions obligatòries de llet crua de vaca, ovella i cabra segons el que estableix la normativa comunitària i nacional d’aplicació i de desenvolupament de l’article 151 del Reglament (UE) 1308/2013 del Parlament Europeu i del Consell, de 17 de desembre. A aquests efectes, es considera retard la presentació de la declaració en un termini superior als tres dies següents a la finalització del termini legalment establert.

e) No conservar la documentació obligatòria justificativa de lliuraments durant el termini reglamentàriament establert.

f) La manca datenció als requeriments formulats per ladministració competent.

g) En llet de vaca, no acreditar documentalment l’origen o la destinació de llet crua per a compradors que no arribin a la comercialització anual d’un milió de quilograms de llet crua.

h) En llet d’ovella i cabra, no acreditar documentalment l’origen o la destinació de llet per a compradors que no arribin a la comercialització anual de 100.000 quilograms de llet crua.

3. Són infraccions greus les següents:

a) La comercialització de llet crua de vaca sense acreditar-ne documentalment l’origen o la destinació per a compradors que superin la comercialització anual d’un milió de quilograms de llet crua.

b) La comercialització de llet crua d’ovella i cabra sense acreditar-ne l’origen o la destinació per a compradors que superin la comercialització anual de 100.000 quilograms de llet crua.

c) Presentar declaracions de lliuraments de llet crua de vaca, falses, incompletes o inexactes quant al contingut obligatori segons el que estableix la normativa comunitària i nacional d’aplicació i de desenvolupament de l’article 151 del Reglament (UE) 1308/2013 del Parlament Europeu i del Consell, de 17 de desembre, per a compradors que superin la comercialització anual de 150 milions de quilograms de llet crua de vaca.

d) Presentar declaracions de lliuraments de llet crua d’ovella o cabra, falses, incompletes o inexactes quant al contingut obligatori segons el que estableix la normativa comunitària i nacional d’aplicació i de desenvolupament de l’article 151 del Reglament (UE) 1308/2013 del Parlament Europeu i del Consell, de 17 de desembre, per a compradors que superin la comercialització anual de 15 milions de quilograms de llet crua d’ovella o cabra.

e) El retard reiterat en la tramesa de les declaracions mensuals. A aquests efectes, es considera retard reiterat la presentació de tres o més declaracions amb retard durant un any natural.

f) La resistència, excusa o negativa a les actuacions de l’autoritat competent relatives a la gestió i el control de les declaracions a efectuar pels compradors i productors de llet i productes lactis de vaca, ovella i cabra.

4. Són infraccions molt greus les següents:

a) La concurrència de dues o més infraccions greus el mateix any natural.

b) No estar inscrits al registre de primers compradors de llet.

5. Les sancions a imposar per l’autoritat competent en el seu àmbit corresponent seran:

a) Les infraccions lleus seran sancionades amb advertència o multa d’entre 200 i 1.000 euros.

b) Les infraccions greus seran sancionades amb multa entre 1.001 i 6.000 euros.

c) Les infraccions molt greus seran sancionades amb multa entre 6.001 i 10.000 euros.

6. L’incompliment del deure d’informació en l’àmbit dels contractes lactis, establert a l’article 16.1 del Reial decret 1363/2012, tant per absència de comunicació, com per falsedat, insuficiència o inexactitud, així com per retard en aquesta. s’equipararà a efectes d’infracció, a l’absència, o falsedat, o retard, respectivament, previstos per a la presentació de les declaracions obligatòries, i els apliquen als efectes sancionadors els mateixos criteris per a la gradació de gravetat que els establerts als punts 2 a 4 anteriors.

7. L’incompliment del que estableix l’article 11.2 del Reial decret 1363/2012 en relació amb l’oferta obligatòria de contracte, tant per absència de la mateixa com per haver estat presentada al productor en un termini diferent de l’establert a la norma com per insuficiència del contingut mínim establert, s’equipararà a efectes d’infracció, a l’absència de la presentació de les declaracions obligatòries, i seran d’aplicació als efectes sancionadors els mateixos criteris per a la gradació de gravetat que els establerts als punts 2 a 4 anteriors.

Redactat l’apartat 1 d’acord amb la correcció d’errada i error publicada al BOE núm. 161, de 7 de juliol del 2015.  Ref. BOE-A-2015-7591 .

Disposició transitòria primera. Adaptació de les entitats de gestió.

Els consells reguladors que es creen com a corporacions de dret públic en aquesta llei han de trametre la proposta dels seus estatuts al Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient en el termini de sis mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta llei. Per a aquests consells reguladors no és aplicable la lletra b) de l’article 17.

Disposició transitòria segona. Termini per a lexercici de les competències de control oficial.

En el termini de dotze mesos, des de l’entrada en vigor d’aquesta llei, és de plena aplicació el model establert al capítol V d’aquesta llei. Durant aquest temps, es mantindrà el règim de control, amb participació dels actuals consells reguladors.

Redactada conforme a la correcció d’errada i error publicada al BOE núm. 161, de 7 de juliol del 2015.  Ref. BOE-A-2015-7591 .

Disposició transitòria tercera. Mètode de càlcul de valor del producte.

Fins que no es produeixi el desenvolupament reglamentari que reguli un mètode de càlcul del valor de la mercaderia afectada en un procediment sancionador, és aplicable el mètode de càlcul establert a l’article 120 del Reglament de la Llei 25/1970, d’Estatut de la Viña, del Vi i dels Alcohols, aprovat pel Decret 835/1972, de 23 de març.

Disposició transitòria quarta. Actuacions prèvies.

En allò no regulat per aquesta llei i mentre no es promulguin les normes reglamentàries sobre presa i anàlisi de mostres i sobre actuacions prèvies a la iniciació de procediments sancionadors, en aquesta matèria, és aplicable, a aquests exclusius efectes, el Reial decret 1945 /1983, de 22 de juny, pel qual es regulen les infraccions i les sancions en matèria de defensa del consumidor i de la protecció agroalimentària.

Disposició derogatòria única. Derogació normativa.

1. Queden derogades totes les disposicions del mateix rang o inferior que s’oposin al que disposa aquesta llei, i, en particular, els articles 2.2.f); 3 i 9 del títol I, el títol II i els articles 38.2, 39.2, 39.3, 40.2, 40.3, 40.4 i 42.4 del títol III així com les disposicions addicionals tercera, cinquena, sisena, vuitena i novena de la Llei 24/2003, de 10 de juliol, de la Vinya i del Vi. Els articles esmentats del títol III poden continuar sent aplicables per a les comunitats autònomes que no hagin desenvolupat la matèria que regula aquests articles.

Així mateix, queden derogats els preceptes de la Llei 25/1970, de 2 de desembre, d’Estatut de la Vinya, del Vi i dels Alcohols, declarats vigents per la disposició derogatòria única de la Llei 24/2003, de 10 de juliol, que contenen normes relatives als consells reguladors dels productes agraris i alimentaris, amb denominació d’origen, diferents del vi, del vinagre de vi, dels vins aromatitzats, del brandi, del most i altres productes derivats del raïm.

2. Es deroga el Decret 835/1972, de 23 de març, pel qual saprova el Reglament de la Llei 25/1970, de 2 de desembre.

3. Es deroga el Reial decret 2004/1979, de 13 de juliol, pel qual es regula la Constitució dels consells reguladors de les denominacions d’origen i el Consell General de l’Institut Nacional de Denominacions d’Origen.

4. Queda derogat el Reial decret 1573/1985, de 1 dagost, pel qual es regulen les denominacions genèriques i específiques de productes alimentaris.

5. Queda derogat el Reial decret 157/1988, de 22 de febrer, pel qual s’estableix la normativa a què s’han d’ajustar les denominacions d’origen i les denominacions d’origen qualificades de vins i els reglaments respectius.

6. Queda derogat el Reial decret 728/1988, de 8 de juliol, pel qual sestableix la normativa a què shan dajustar les denominacions dorigen, específiques i genèriques de productes agroalimentaris no vínics.

Disposició final primera. Modificació de l’article 23 i de les disposicions addicional primera i final tercera de la Llei 12/2013, del 2 d’agost, de mesures per millorar el funcionament de la cadena alimentària.

U. S’afegeix el següent apartat a l’article 23 de la Llei:

«6. Les infraccions molt greus prescriuen al cap de tres anys, les greus als dos anys i les lleus a l’any. El termini de la prescripció es computa des del dia en què s’ha comès la infracció o, en el cas d’infraccions continuades, des del que hagin cessat.»

Dos. L’apartat 5 de la disposició addicional primera queda redactat de la manera següent:

«5. Les finalitats generals de l’Agència seran:

a) La gestió dels sistemes d’informació i control dels mercats oleícoles, lactis i la dels altres que es determinin per reglament.

b) Desenvolupar les funcions que reglamentàriament es determinin de control oficial abans de la comercialització de les Denominacions d’Origen Protegides i de les Indicacions Geogràfiques Protegides, l’àmbit territorial de les quals s’estengui a més d’una comunitat autònoma.

c) El control del compliment del que disposa la Llei 12/2013, de 2 d’agost, de mesures per millorar el funcionament de la cadena alimentària.»

Tres. S’afegeix una nova lletra j) a l’apartat 6 de la disposició addicional primera:

«j) Establir i desenvolupar el règim del control oficial dels operadors acollits a Denominacions d’Origen Protegides oa Indicacions Geogràfiques Protegides, els àmbits territorials dels quals s’estenguin a més d’una comunitat autònoma, i el de les entitats de gestió respectives; iniciant i instruint, d’acord amb el propi règim, els procediments sancionadors pels incompliments a la Llei 6/2015, de 12 de maig, de Denominacions d’Origen i Indicacions Geogràfiques Protegides d’àmbit territorial supraautonòmic i formulant a les autoritats competents les propostes de resolució que corresponguin.»

Quatre. S’afegeix un nou apartat 15 a la disposició addicional primera:

«15. Taxa per les actuacions dinspecció realitzades per lAgència dInformació i Control Alimentaris.

a) Establiment. Es crea la taxa per les actuacions dinspecció i control oficial que hagi de realitzar lAgència dInformació i Control Alimentaris en compliment de la Llei 6/2015, de 12 de maig, de Denominacions dOrigen i Indicacions Geogràfiques Protegides dàmbit territorial supraautonòmic que es regeix pel que disposa aquesta llei i per les altres fonts normatives que estableix l’article 9 de la Llei 8/1989, de 13 d’abril, de taxa i preus públics.

b) Fet Imposable. Constitueix el fet imposable daquesta taxa les actuacions dinspecció i control oficial realitzades per lAgència en compliment del que disposa la Llei 6/2015, de 12 de maig, de Denominacions dOrigen i Indicacions Geogràfiques Protegides dàmbit territorial supraautonòmic.

c) Subjectes passius. Són subjectes passius tota persona física o jurídica que estigui obligada a sotmetre’s a les actuacions de control oficial que desenvolupi l’Agència en compliment de la Llei 6/2015, de 12 de maig, de Denominacions d’Origen i Indicacions Geogràfiques Protegides d’àmbit territorial supraautonòmic, incloent productors, agents operadors, entitats de gestió o aquelles altres que realitzin activitats relatives a la qualitat diferenciada regulada per aquesta llei, ja tinguin personalitat jurídica pròpia o no en tinguin, així com les persones físiques o jurídiques a què fa referència l’apartat 4 de larticle 35 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària.

d) Meritació. La meritació de la taxa es produirà quan els serveis d’Inspecció de l’Agència aixequin acta de les inspeccions.

e) Base imposable. La base imposable de la taxa s’ha de calcular sobre la base del valor de les vendes, exclosos els impostos indirectes, dels productes o serveis objecte de control, fets l’any natural previ al d’inici de la inspecció.

f) Quantia de la taxa. La quantia de la taxa es calcula aplicant a la base imposable un tipus del 0,15 per cent. En el cas dels productors, agents, operadors i altres entitats subjectes a actuacions dinspecció en cap cas la quantia podrà ser inferior a 50 euros sense que excedeixi de 1.500 euros. A les entitats de gestió la quantia de la taxa tindrà una quota fixa de 1.200 euros per cada inspecció.

g) Gestió i liquidació. L’Agència liquidarà la taxa, l’ordre de pagament de la qual es notificarà al subjecte passiu perquè el seu ingrés es realitzi en els terminis establerts a l’apartat 2 de l’article 62 de la Llei General Tributària. Si no n’hi ha, es procedirà a la seva recaptació executiva, en els termes que estableix el Reglament general de recaptació. Per reglament s’establirà la gestió de la taxa.

h) Afectació pressupostària. L’import del recaptat per aquesta taxa constitueix un recurs propi de l’Agència i s’ingressarà al pressupost.»

Cinc. S’afegeix el paràgraf següent a la disposició final tercera. Títols competencials:

«Constitueixen legislació en matèria d’Hisenda general dictada a l’empara del que disposa l’article 149.1.14a de la Constitució, el que disposa la disposició addicional primera, apartat 15.f), de la Llei 12/2013, de 2 de agost, de mesures per millorar el funcionament de la cadena alimentària.»

Disposició final segona. Títols competencials.

1. Aquesta llei s’aplica a l’àmbit de competències de l’Administració General de l’Estat en els termes de l’article 1, a excepció del que disposen els apartats següents.

2. Constitueixen legislació bàsica en matèria de bases i coordinació de la planificació general de l’activitat econòmica, dictada a l’empara del que disposa l’article 149.1.13a de la Constitució, els articles 11, 13.6, i les disposicions addicionals segona i tercera.

3. Constitueixen legislació en matèria de propietat intel·lectual i industrial dictada a l’empara del que disposa l’article 149.1.9a de la Constitució, els articles 2.b), 13.5, 13.7 i 32.1.h).

Disposició final tercera. Facultat de desenvolupament.

S’autoritza el Govern a dictar totes les disposicions que siguin necessàries per aplicar i desenvolupar aquesta llei.

Disposició final quarta. Entrada en vigor.

Aquesta llei entra en vigor al cap de vint dies de la publicació en el Butlletí Oficial de l’Estat.